La història d'amor dels meus avis

El dia de l'aniversari del meu cosí petit, ens vam trobar tota la família a casa dels meus avis. Vaig tenir una estona per parlar amb el meu avi, i se'm va acudir preguntar-li sobre la meva àvia i com s'havien conegut. Em va explicar tot això que ara escriuré.

Quan eren joves, la meva àvia i el meu avi vivien al Barri Vell de Girona. La meva àvia, vivia al carrer de la Barca i el meu avi al carrer Sacsimort. Ell va venir a aquest carrer ja que en aquells temps hi havia molt de turisme i havia trobat feina a una empresa, " Capdeferro Construccions ", que construïa edificis i hotels a la costa Brava, des de platja d'Aro , Lloret, St. Feliu...

Es trobaven molt sovint. Ara, el meu avi ja pot dir que hi va haver amor a primera vista : sempre, quan veia a la meva àvia li venien pessigolles a la panxa. Hi va haver un dia que es van trobar a la fleca que hi havia prop dels seus carrers. El meu avi es va posar tant nerviós que es va equivocar en demanar el que  volia  i va haver de tornar a la fleca. Es podria dir que aquell dia va ser el començament de la seva història. Van començar a xerrar i es van donar les adreces. El meu avi es pensava que no la tornaria a veure mai més i que la meva àvia s'havia oblidat d'ell. Però al cap d'uns dies la meva àvia va aparèixer per casa d'ell. Van anar a fer un tomb per la ciutat, i en acabar-se el dia van prometre que es tornarien a veure aviat. I van quedar per anar al ball el vespre següent.

Segons el que m'ha explicat el meu avi, va ser una nit màgica. Els va servir per saber més coses un de l'altre i a més a més, es van divertir moltíssim. Quan ja anaven cada un a casa seva, la meva àvia es va girar i li va fer un petó i li va confessar que des del dia en que l'havia vist per primer cop estava enamorada d'ell . Ell li va dir que sentia el mateix, i van començar a sortir.

Cada cap de setmana sortien i feien coses diferents. Anaven al cinema, anaven al ball de la devesa... Una vegada, la família de la meva àvia va convidar a dinar al meu avi a la font dels Lleons. Ell és pensava que anaven a un restaurant o a un lloc semblant, i es va posar una americana i corbata, molt mudat. Quan van arribar a la font, es va adonar que ningú anava mudat, i va ser llavors que va saber que anaven de pícnic. Quan m'explicava això ha rigut molt.

Quant ja feia un temps que sortien junts, cap a l'any 1966, es van casar. La meva àvia vivia amb la seva tia, la tia María, perquè els seus pares havien mort quan era petita. La tia María no aprovava la relació entre el meu avi i la meva àvia ja que era andalús, però al final ho va acceptar.
Van anar a viure junts just després de casar-se i dos anys després van tenir la seva primera filla, que els va portar molta felicitat. Un any després, va néixer la meva mare i al cap d'un anys el meu tiet.