Cada dissabte, la meva família i jo anem a dinar a casa els avis. La meva àvia, sempre ens fa patata i mongeta, i m'encanta, perquè és un plat únic, ningú més el sap fer com ella ho fa. Mentre els meus germans i jo paràvem la taula, el meu avi, com sempre fa, es va asseure al sofà. Quan ja estàvem de posar-ho tot a la taula, em vaig asseure al costat del meu avi. Li faig fer unes quantes preguntes, aquest cop, sobre el seu pare. Li van venir més coses que no pas dels seus avis.
El seu pare es deia Eusebio Muñoz. També s'ho deia un germà del meu avi. El meu rebesavi va néixer a Santiago de la Espada, a Jaén. Com ja saps, va anar a viure a Girona quan el meu avi era jove. Tot i que Girona li encantava, Jaén sempre li va agradar més, suposo que perquè havia estat el seu poble natal.
L'Eusebio, va ser paleta. Aquest ofici, ha anat passant de generació en generació, ja que el meu avi també era paleta, i el meu tiet ho volia ser. El meu avi, m'ha dit que era molt dur anar a fer el servei militar. A ell, li va tocar fer-lo, i al seu pare, també.
L'Eusebio Muñoz, tenia molts amics. Segons m'ha explicat el meu avi, en va tenir dos que li van marcar molt. Es deien Juan i Pedro, que d'aquí ve el nom del meu avi i un altre dels seus germans, i eren molt bons nois tots tres. Es van conèixer un dia quan tots eren bastant petits, i de seguida van veure que junts s'ho passaven molt bé. Tot i que la distància i el temps que va passar quan el meu rebesavi va marxar a Girona, sempre es van recordar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada